En els poemes de Maria- Antònia Salvà, destaquen els trets fonamentals de la seva manera d'escriure.
Un gran sentit de l'observació, un sentiment subtil i precís , un estil cultivat ,fan que els seus temes de la vida quotidiana , del paisatge de Mallorca o dels temes classics de moda al seu temps adquireixin una frescor que el seu sentit del ritme transforma en peces de gran qualitat que Carné li envejava.
En la seva obra s'hi endevina la influència de les cançons i les rondalles populars , tan riques a Mallorca.
Del camí
A l'exida del vilatge
anguileja el vell camí
blanquinós de polseguera
com una faixa de lli.
Dels romeguers de sa vora
penja sovint qualque bri,
dels carros de garbejada
que en passen cada matí.
dins la blanca polseguera
oh quin joiell que hi trobí!
dins la blanca polseguera
del giravol del molí.
Què és l'or de l'argenteria,
ni la perla, ni el robí,
comparats amb la petjada
d'aquell peuet infantí?
Mai per Mai petja l'Arcadia
un peu tan lleuger i fi
com aquell que sa nuesa
semblava quasi diví.
Només de veure sa traça
tot el meu cor s'abellí;
si era àngel o donzella
no us ho sabria ben dir.
Jo seguia aquella petja
flor de nard i gessamí
jo seguia aquella petja,
que de sobte s'esvaí.
Potser el vent l'ha robada,
gelòs, dins un terbolí!
-bella amor inconeguda,
que Déu vos dó bon camí.
Maria- Antònia Salvà.
El Pla
Camina, que caminaràs...
som al cor de la planura:
no es veu de prop cap altura,
no hi ha res que trenqui el pas.
L'estiu abrusa a l'entorn
les flors i l'herba novella;
fins la lerra se clivella
al bat del sol de migjorn.
les pèrdius corren a esbarts
pels rostos i les garrigues,
fan processons les formigues
i als basols hi van moscards.
I el baf de l'aire calent,
passant damunt les eres,
torra les altes garberes
del blat granat i retent.
les figueres fan camí
belles ombres regalades
i figues-flors clivellades,
per la frescor del camí.
Quan ve que el sol ha balcat,
entra l'embat de marina
tan xalest per qui camina
tot fatigós i suat.
Maria-Antònia Salvà
Un gran sentit de l'observació, un sentiment subtil i precís , un estil cultivat ,fan que els seus temes de la vida quotidiana , del paisatge de Mallorca o dels temes classics de moda al seu temps adquireixin una frescor que el seu sentit del ritme transforma en peces de gran qualitat que Carné li envejava.
En la seva obra s'hi endevina la influència de les cançons i les rondalles populars , tan riques a Mallorca.
Del camí
A l'exida del vilatge
anguileja el vell camí
blanquinós de polseguera
com una faixa de lli.
Dels romeguers de sa vora
penja sovint qualque bri,
dels carros de garbejada
que en passen cada matí.
dins la blanca polseguera
oh quin joiell que hi trobí!
dins la blanca polseguera
del giravol del molí.
Què és l'or de l'argenteria,
ni la perla, ni el robí,
comparats amb la petjada
d'aquell peuet infantí?
Mai per Mai petja l'Arcadia
un peu tan lleuger i fi
com aquell que sa nuesa
semblava quasi diví.
Només de veure sa traça
tot el meu cor s'abellí;
si era àngel o donzella
no us ho sabria ben dir.
Jo seguia aquella petja
flor de nard i gessamí
jo seguia aquella petja,
que de sobte s'esvaí.
Potser el vent l'ha robada,
gelòs, dins un terbolí!
-bella amor inconeguda,
que Déu vos dó bon camí.
Maria- Antònia Salvà.
El Pla
Camina, que caminaràs...
som al cor de la planura:
no es veu de prop cap altura,
no hi ha res que trenqui el pas.
L'estiu abrusa a l'entorn
les flors i l'herba novella;
fins la lerra se clivella
al bat del sol de migjorn.
les pèrdius corren a esbarts
pels rostos i les garrigues,
fan processons les formigues
i als basols hi van moscards.
I el baf de l'aire calent,
passant damunt les eres,
torra les altes garberes
del blat granat i retent.
les figueres fan camí
belles ombres regalades
i figues-flors clivellades,
per la frescor del camí.
Quan ve que el sol ha balcat,
entra l'embat de marina
tan xalest per qui camina
tot fatigós i suat.
Maria-Antònia Salvà
La Petxina
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure,
màgicament poblaven el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent
Un capaltard vingué desfent miratges,
jo els doní comiat - tot passa i mor -
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges
Maria -Antònia Salvà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada